Història del descobriment: la calcita és coneguda per la humanitat des de l'antiguitat i s'ha utilitzat àmpliament en diverses civilitzacions. A l'antic Egipte i Grècia, la calcita s'utilitzava com a material de construcció i material d'escultura en piràmides, temples i estàtues. Durant el Renaixement, la calcita i el marbre es van utilitzar àmpliament com a materials per a l'escultura i l'arquitectura, i artistes com Miquel Àngel van utilitzar la calcita en les seves obres. Fins al segle XVIII, amb el desenvolupament de la investigació química, la calcita va ser reconeguda oficialment com un mineral compost de carbonat de calci i va començar a ser àmpliament utilitzada a la indústria moderna.
Història de la mineria: la història de la mineria de calcita es remunta a l'antiguitat, amb la mineria més antiga utilitzant principalment mètodes manuals per extreure-la dels estrats superficials. Amb l'arribada de la Revolució Industrial, la demanda de calcita va augmentar dràsticament, especialment a les indústries de la construcció i la química, fet que va provocar la modernització gradual de les tècniques mineres. Al segle XIX, l'ús d'explosius i l'excavació mecanitzada va millorar l'eficiència minera. En els temps moderns, la mineria de calcita s'ha convertit en una indústria global, especialment a Europa, Amèrica del Nord i Àsia, utilitzant tecnologies mineres modernes i mesures de protecció del medi ambient per satisfer la demanda creixent.
