Introducció a la calcita

La calcita és un mineral de carbonat de calci i és la forma més comuna de carbonat de calci natural. Per tant, la calcita és un mineral àmpliament distribuït. Els cristalls de calcita tenen diverses formes; els seus agregats poden ser cúmuls de cristalls, o poden ser granulars, massius, fibrosos, estalactítics, terrosos, etc. La ruptura de la calcita produeix molts fragments romboèdrics, d'aquí el nom de "calcita". El color de la calcita varia en funció de les impureses que conté; per exemple, quan conté ferro i manganès, és de color groc clar, vermell clar, negre-marronós, etc. No obstant això, generalment és blanc o incolor. La calcita incolora i transparent també s'anomena espat d'Islàndia. Aquest tipus de calcita té una característica notable: la seva birrefringència és de fins a 0,172, permetent que els objectes apareguin com a imatges dobles. Per tant, l'espar d'Islàndia és un material òptic important. La calcita és un mineral important en la pedra calcària i el marbre, i té molts usos en la producció i la vida quotidiana, sent el seu ús més significatiu en la fabricació de ciment. La pedra calcària pot formar coves, i les estalactites, estalagmites i altres formacions dins d'aquestes coves estan compostes en realitat per calcita. La calcita conté sovint substituts isomorfs com ara Mn, Fe, Zn, Mg, Pb, Sr, Ba i Co; quan aquestes substàncies arriben a una certa quantitat, poden formar varietats com ara calcita de manganès, calcita de ferro, calcita de zinc i calcita de magnesi. A més, les impureses mecàniques com la brucita, la dolomita, els hidròxids i òxids de ferro, els sulfurs i el quars es troben habitualment als cristalls. Pertany al sistema cristal·lí trigonal; Els cristalls ben{15}formats són habituals. Presenta una gran varietat de morfologies, amb més de 600 agregats diferents. Es presenta principalment com a cristalls columnars i tabulars paral·lels, i diversos estats de cristalls romboèdrics o ditrigonals triangulars-facets. La calcita sovint forma bessons de contacte, i encara més freqüentment com a bessons polisintètics. L'orientació d'aquestes línies bessones polisintètiques en els plans d'escissió difereix de la de la dolomita. A la natura, l'aparició d'aquests bessons polisintètics pot indicar que la calcita ha patit estrès geològic després de la seva formació.